Les receptes de la brolla. La melmelada de cirera d'arboç.

Cireres d'arboç

De tant en tant, a part de parlar de fonts, corriols, camins, dreceres... m'agrada parlar de la Serralada des d'una altra perspectiva, així durant el darrer any hem encetat vàries temàtiques.

Els escriptors i el Parc, la gramàtica del caminant, Nyaps... i avui vull començar un receptari amb productes que trobarem a les nostres muntanyes.

L'ingredient principal de la primera recepta fa molt temps que el tinc clar. La cirera d'arboç, tambè coneguda com cirera de pastor.

Trobar aquest fruita a la Serralada entre finals d'octubre i mitjans de novembre és molt fàcil, a tall d'exemple dir-vos que en trobareu força pels voltants del Castell de Sant Miquel, de Sant Bartomeu de Cabanyes i Sant Pere de Reixach.

En un blog anomenat la Maleta de Boston he trobat una recepta de melmelada de cirera d'arboç que m'ha fet el pes, i diu així.

Ingredients:

1 Kg de cireres d'arboç

75 ml. de suc de llimona

500 grs de sucre.

200ml. d'aigua mineral.

Primer netejarem les cireres d'arboç.

A continuació en un bol de vidre, barregem les cireres amb 125 grams de sucre i el suc de llimona. Ho deixem macerar 8 hores tapant-ho amb paper "film" i ho posem a la nevera.

Quan ha passat aquest temps ho posem en una cassola i afegim l'aigua.

Ho escalfem a una temperatura de 50º i ho anem removent amb una cullera de fusta, fins que veiem que s'estova i ens pugui ser fàcil passar pel tamís.

Una vegada obtinguda la polpa desprès de haver-lo passat pel tamís, la posem novament a la cassola amb la resta del sucre i ho portem a ebullició durant 4 minuts aproximadament fins que estigui a la textura desitjada.

El tamís que utilitzem caldrà que sigui molt fi, tanmateix el gra de la fruita és desagradable de trobar a la melmelada.

Aquest cap de setmana miraré de fer aquesta melmelada i en el proper article us parlaré d'un o altre extrem del Parc, o del Torrent de les Bruixes de Santa Coloma de Gramenet o viatjarem fins Argentona per parlar de la Plaça Ballot.

Les fonts de Can Camp i Can Puig

El safareig de la Font de Can Camp

Desprès de parlar varies vegades de les fonts de Martorelles de Dalt i de Baix, avui completarem la llista de les 15 + 1 fonts d'aquests "encontorns", així que a la Sunyera, Ca, Teula, Ferro, Gurri, Mercè, Llorer, Roda, Riulas o de Baix, Racó, Can Matons, Can Santpare, Can Ros i Beu-i-Tapa , avui afegirem la Font de Can Camp i la +1, la font de Can Puig.

Començarem parlant de la +1. La Font de Can Puig és una font totalment desapareguda, però no cal ser gaire gran per recordar-la. Fins fa uns 25 anys segurament per la seva ubicació era la font més freqüentada. A pocs metres de la carretera de La Roca a Santa Coloma a l'alçada de l'actual rotonda que dona accès a Martorelles pel camp de futbol; els caps de setmana es podien fer força cues de gent que anava a omplir garrafes.

Tal vegada molt molletans tambè la freqüentàvem per la seva proximitat. Sortint de l'estació de França, nomès calia travessar el pont peatonal i el polígon de la Derbi i en un quilòmetre i mig ja hi èrem.

La Font de Can Puig era una deu arterial d'aigua subterrània, que no se sap d'on arrencava.

Per altra banda, tenim la font de Can Camp, al fons del torrent de les Licorelles, per sota del Barri de la Bòbila.

Referent a aquesta font, cal dir que generalment té un bon doll d'aigua, tant és així que fins que no va quedar establert el servei municipal d'aigües potables a domicili, la font de Can Camp va ésser la proveidora habitual de tota l'aigua d'una barriada.

L'antiguitat d'aquesta font és cosa de segles, tanmateix a la casa de Can Camp, a més de fer de pagesos tenien una rajoleria.

Era un forn d'obra terrissa i per pastar el fang, els rajolers necessitàven aigua abundant que els hi proporcionava el doll de l'aigua.

A principis dels anys 80, la font va ser restaurada i embellida gràcies a la contribució del senyor Simeó Rabassa.

Avui dia, un quart de segle més tard, malgrat l'aigua segueix sortint en abundància, l'entorn de la font i el safareig fa pena. Com es pot deixar tant un entorn com aquest, ubicat pràcticament enmig del poble? No ho entenc. Hi ha brutícia per tot arreu.

Buscant fonts a banda i banda de les Serralades Litoral i Marina he visitat prop d'una vintena de pobles, i des del meu modest entendre el poble amb els entorns naturals més deixats és Martorelles. Nomès cal baixar de Can Roda a Can Sunyer pel torrent i desprès anar a la Font de Can Camp.

Per fer aquest article he tret força informació de "Martorelles. Històrica i llegendària" de Jaume Sindreu.

Finalment, vull fer tres anotacions.

1. Hi ha algun lloc que a la Bassasa, entre la Font de la Teula i del Ferro, se la considera font, jo la deixo en la categoría de bassa.

2. Hi ha fonts que tenen varis noms, a Santa María de Martorelles, n'hi ha una que en té tres, la font de Baix, font de Can Riulas i segons en Jaume Sindreu, font del Viver.

3. I per últim, dir-vos que el mes de novembre entre d'altres coses, parlarem del Torrent de les Bruixes a Santa Coloma de Gramenet

La Trinxacadenes

La sortida de la "Trinxa"

Arreu de Catalunya hi ha una sèrie de pobles i localitats que de seguida els assocíem amb un esport. Tanmateix tenim a Badalona el bàsquet, a Granollers el handbol, a Terrassa l'hoquei herba, a Igualada i Reus l'hoquei patins, a Viladecans el beísbol, a Sant Boi el rugby i encara trobaríem algun exemple més.

Si algú em preguntés quin és l'esport "rei" a Vallromanes, no dubtaria ni un moment en donar la meva resposta; la bicicleta tot terreny.

Per comprovar-ho nomès cal seure al matí 10 minuts en un banc de la Rambla (sobretot els caps de setmana) i comptar la gent que passa, no crec que m'equivoqui si afirmo que passaran més ciclistes que vianants.

Aquest darrer diumenge es va portar a terme a Vallromanes la VI Trinxacadenes, és a dir la constatació que això és així.

600 ciclistes van voltar per tota la Serralada, fent un circuit curt de 15 quilòmetres o bé un circuit llarg de 34 quilòmetres i a les 9 del matí, a l'hora de la sortida, Vallromanes va augmentar la població un 27%. Segurament cap esdeveniment al poble aplega tants visitants com aquesta prova esportiva.

I perquè passa això?

Perquè tenim un entorn privilegiat i a més a més amb nomès sis edicions és una cursa amb prestigi, per la seva duresa, bellesa i bona organització.

Que sorprenguin certs indrets al forani es força normal. Costa imaginar que tan a prop de grans ciutats hom es pugui trobar qulòmetres i quilòmetres de corriols, camins, pujades, baixades, bardisses, rocallams, fonts, alzinars, pinedes...

Però sorprendre a veïns de Vallromanes que correm, caminem i anem en bicicleta un o dos cops a la setmana per aquestes muntanyes, això sí que té mèrit.

Com jo sòc molt patòs amb la bici i la Trinxacadenes és molt tècnica, en principi volia fer corrent el recorregut curt, però finalment em vaig animar i trossos caminant i d'altres corrent vaig fer el recorregut llarg. (Ara estic fet un nyap, amb mig cos contracturat). I entre d'altres coses, ho vaig fer perquè m'havien fet molt bona premsa del circuit.

I en absolut em va decebre. Per sobre de tot jo destacaria tres trams, aquell conegut com "El Vietnam" entre els voltants de la font de Sant Mateu i la pista d'accès a la Creu de Can Boquet abans d'arribar a Ca l'Escombriaire (restaurant Sant Salvador)

Per cert, en aquest tram desprès d'un revolt molt pronunciat, hi ha una mina. A quina font deu pertànyer?

El segon tram, seria el corriol que evita la pista de Can Maymó a la font Freda. I el tercer tram ja és de traca i mocador, quin tros d'ascensió a la Roca Foradada, sobretot el primers dos quilòmetres, que jo crec que menys per l'organització eren desconeguts per tothom. Gràcies per obrir aquest corriol i fent-nos xalar d'aquesta manera.

Als propers mesos miraré d'incloure aquests trams en els diferents itineraris que vagi presentant.

Definitivament, nomès em queda felicitar a l'organització per la bona feina. Jo no crec que la torni a fer corrents, aquest ha sigut el segon cop que ho he fet i té un punt de risc massa important. No tinc ganes que m'atropellin.

Això sí, els corredors de muntanya tambè podríem tenir la nostra cursa. Aquí de terreny i d'entorn ens en sobra.

Finalment, i canviant totalment de tema, tambè vull felicitar a la gent de Sant Fost de Campsentelles per l'excel.lent recull que han fet de les fonts del municipi en el número de la col.lecció Fem memòria. Gran treball d'en Jaume Rifà, Amadeu Rovira i Josep Gurri que ens ensenyen algunes fonts conegudes i d'altres totalment desconegudes que properament seran protagonistes al blog.

Més fotos de la Caminada pels voltants de Vallromanes

Fotos cedides per l'Aurora Arcos

Caminada Setmana Europea de la Mobilitat

Com us vàrem anunciar, el passat 20 de setembre vam realitzar una Caminada pels voltants de Vallromanes, els 130 participants vam pujar fins a Sant Mateu tot passant per la Font de Sant Mateu, Font de Can Riera, Font de la Cornisa, Font de Can Gurgui, Font de Santa Anna i Font de Sant Joaquím.

L'home escombra.

L'esmorzar el van fer a la Font de Sant Mateu, meitat del recorregut, i malgrat que cadascú anava al seu pas vam esmorzar tots junts. A l'iniciar de nou la marxa, vam pujar a l'ermita on hi havia un aplec sardanista i algun caminant va fer alguna ballada.

En tot moment vam comptar amb la col.laboració de l'ADF (Associació de Defensa Forestal) de Vallromanes, que ens van ajudar en tota la logísitca de l'esmorzar, en els controls de pas i a pujar algun caminant que s'havia quedat sense benzina o que ja anava en reserva.

Finalment, esmentar que aquesta caminada ja està penjada al blog com "3a Passejada pels voltants de Vallromanes", però a més a més l' Ajuntament de Vallromanes va editar un díptic i tots els participants van rebre el rutòmetre de l'excursió en paper, per sí qualsevol día volen repetir l'itinerari.

Si algú està interessat en tenir-lo, en van sobrar uns quants que estan a l'ajuntament.

El mes d'octubre entre altres coses, parlarem de la Font de Can Camp i d'on era la Font de Can Puig, dos fonts de Martorelles.

Excursió "tranquila" a Sant Mateu

La Font de Can Riera

Tot coincidint amb la Setmana de la Mobilitat, pel proper diumenge 20 de setembre a Vallromanes estem preparant una excursió que ens portarà fins a Sant Mateu, intentant evitar les pistes i els camins més concorreguts. Per això l'anomenem "l'excursió tranquila a Sant Mateu".

Sortirem des de la Plaça de l'Esglèsia a les 8:30 del matí i passant majoritàriament per corriols, ens acostarem a les fonts de Sant Mateu, de la Cornisa, de Can Gurgui, de Santa Anna, Sant Joaquím i a la Font de Can Riera.

Aquesta font, en aquests moments molt abandonada i eixuta, fa pocs dies que la conec, i mai n'havia sentit, ni vist cap referència enlloc. De fet, el nom de Can Riera, és de collita pròpia, perquè es troba prop de les feixes de la casa de Can Riera i escasament a 50 metres de la font de Sant Mateu.

Tal vegada, la fisonomía de la font m'evoca al modernisme, a finals del segle XIX, principis del segle XX i amb totes les diferències que vulgueu, em recordaria a la Font Picant d'Argentona.

L'excursió serà circular amb un recorregut de 9 quilòmetres i 300 metres de desnivell positiu i 300 metres de desnivell negatiu

Si voleu consultar el recorregut sencer, el trobareu al blog sota el nom "3ª Passejada pels voltants de Vallromanes" publicat el maig de 2008. En aquest cas, recuperem aquest itinerari perquè en aquell moment no es va poder fer la pluja.

Per altra banda per apuntar-vos teniu temps fins el divendres 18 de setembre, els matins a l'Ajuntament (telèfon 93 572 91 59) i per les tardes al Casal (telèfon 93 572 81 74) la inscripció és gratuïta i a dalt a Sant Mateu hi haurà esmorzar per tothom.

El Meridià Verd

El Meridià Verd tot pujant cap a Sant Bartomeu de Cabanyes.

Per la nostra serralada passen diferents grans recorreguts, el GR-92 que creua Catalunya de nord a sud (Port Bou- Ulldecona) i que travessa els parcs de la Serralada Litoral i Marina, des del coll de Can Bordoi fins a Montcada. Per altra banda, dues variants GR97 tambè fan les seves incursions. El GR 97-1 va des de Marata fins el Pla de l'Espinal a La Roca del Vallès on es troba el GR-92 i el GR 97-3 arrenca des de Gallecs i desprès de travessar Mollet i enfilar-se cap a Martorelles arriba al coll de Can Gurri on tambè connecta amb el GR-92.

Malgrat no passar directament per la serralada, tambè cal assenyalar el GR-83 que neix a Mataró, a la platja del Callao i desprès de passar pel Maresme, el Vallès Oriental, La Selva, la Garrotxa, El Ripollès, el Vallespir i el Conflent, arriba a Prada, desprès d'haver pujat al Canigó.

Avui dia, d'aquests itineraris és molt fàcil trobar guies a llibreries, però quan parlem del Meridià Verd, la cosa canvïa una mica.

A efectes pràctics el Meridià Verd entra al Parc per La Roca del Vallès puja cap a Sant Bartomeu de Cabanyes, passa per la Roca d'en Toni i l'ermita de Sant Mateu i a partir d'aquí, ja comença a davallar cap a Teià per acabar finalment a El Masnou, a la platja d'Ocata.

Però que és això del Meridià Verd?

Fins el 1799 hi havia un gran desordre al voltant de les unitats de mesura de la longitud, així podíem mesurar amb peus, canes, vares, colzes, quarteres, passos... i segons el lloc, cadascuna d'aquestes unitats tenia un valor diferent.

Per tant, era necessari una unitat de mesura universal i s'escollí una mesura que aleshores es creia invariable com és la deumilionèsima pat del quadrant del meridià terrestre i se la bateja amb el nom de metre. A més, s'escollí el número 10 per establir-ne les mesures derivades.

Finalment, per mesurar exactament el meridià terrestre, es va triar aquell que s'estén de Dunkerque a Barcelona i que passa per París.

Amb motiu del 200 aniversari d'aquesta efemèride, es rebatejà aquest meridià amb el nom de Meridià Verd i es va condicionar i senyalitzar una ruta, a manera de sender excursionista i ciclista.

En territori català aquesta ruta consta de 12 etapes que de nord a sud travessa El Ripollès, Osona, El Vallès Oriental i El Maresme, tot acabant a la platja d'Ocata desprès de 216 quilòmetres.

En principi, tant la guía sencera, com els diferents trams no els he vist a cap llibreria, nomès es poden comprar via internet a L'ASSOCIACIÓ CATALANA DE SENDERISME, i malgrat que ho he intentat els darrers dies varies vegades, encara no he pogut.

Per altra banda, hi ha dues entitats que han realitzat activitats en el meridià verd. El CENTRE EXCURSIONISTA DEL PENEDÈS va fer 180 quilòmetres de la ruta amb BTT entre Ribes de Fresser i El Masnou en 4 etapes. Trobareu més informació a la pàgina web del centre.

I l'Associaciò Esportiva Intempèrie cada mes de maig organitza una caminada de resistència des de Viladrau fins a Ocata per completar els últims 72 quilòmetres de l'itinerari. Trobareu la crònica de l'edició del 2009 a la pàgina de la FEEC, dins l'apartat de Competicions - Caminades de Resistència.

A finals de setembre, organitzarem una excursió pels voltants de Vallromanes. Ja us donaré més informació la setmana vinent.