dilluns 21 de maig de 2012

GR-83. 8a ETAPA. BEGET-PRATS DE MOLLÓ. LA MUGA 521

                               La Muga 521
                
Avui el camí ens portará fins la Catalunya Nord. Fins ara hem fet el Camí del Nord o del Canigó, però avui farem el Camí de l'Exili. Quan el fem per esbarjo i ben equipats, pensem com el van haver de fer aquella gent que havia de marxar del seu païs sense res, fugint de les tropes franquistes i amb unes temperatures gélides.
A continuació, parlarem dels fets dels quals va ser testimoni a principis de febrer de 1939, la muga 521, ubicada al Coll de Malrem.

El 1856 arran del Tractat de Baiona es va decidir senyalitzar la frontera entre França i l’estat espanyol amb 602 mugues, des del Cantàbric fins el Mediterrani. En aquest sentit, es va col.locar la muga número 1 a Txapitelakoarria a sobre d’un penyassegat entre Biriatou, Irún i Bera de Bidasoa i la muga 602 es va col.locar dins la Cova Foradada, una cova arran de mar entre Portbou i Cervera. 

El febrer del 39, les tropes republicanes ja havíen perdut la guerra i era l’hora de la retirada, de l’exili per un munt de gent que no volia renunciar a la seva llibertat, però sobretot no volia renunciar a la seva vida.

A corre-cuita,  pràcticament només amb les pertinences que hi caben en un farcell i amb algun animal que pensaven fer servir com a moneda de canvi una vegada creuessin la frontera per aconseguir allotjament i una mica de menjar, unes cinc mil persones van triar la ruta Olot-Oix-Beget-Coll de Malrem-La Menera-Prats de Molló.

Segons expliquen les cróniques de l’época, aquell hivern va ser molt rigurós, per tant, ja ens podem imaginar la duresa de la travessa feta entre altres per persones grans i nens, deprimits per haver de deixar la llar, famélics i morts de fred.

Els pobles per on passava la riuada d’exiliats, feien el que podien, hem de tenir en compte que a Beget només hi havia unes poques dotzenes de veïns, a La Menera 300 habitants i a Prats de Molló no passaven de 1000 i malgrat que feien mans i mànigues per donar aixopluc i una mica de menjar als nouarribats, en poques hores la situació els va desbordar.

Després de demanar ajuda a les poblacions veïnes, les autoritats franceses van decidir habilitar diferents camp de refugiats, el més important a Argelers, on els exiliats van continuar amb les seves penalitats, en unes condicions infrahumanes, passant fred, gana, sense letrines, sense una trista enfermería… fet que va desembocar amb molts casos de disentería.

Tot plegat un fet increíble i abominable que va passar ara fa tot just 73 anys i que mai més s’hauria de repetir ni a Europa ni a cap racó del món i malauradament ben entrat el segle XXI en aquest planeta encara hi ha molts exilis, exiliats, exòdes i refugiats.
Per fer aquesta entrada he extret informació de l’escrit que va fer en Manel Doménech pel Club Muntanyenc Mollet, quan el maig de 2011 vam realitzar l’etapa del GR-83 entre Beget i Prats de Molló.
La numeració i la fotografía de la muga l’he trobat al blog Els Mugarris d’en Mateu  www.elsmugarrisdenmateu.blogspot.com
Properament parlarem d’una ruta entre Martorelles i Vallromanes, la qual ens portarà a visitar 10 fonts.




diumenge 13 de maig de 2012

GRAMÀTICA DEL CAMINANT XV. ENRIC VALOR.


               La carrasca de Sant Mateu

L'agost passat, tot coincidint amb el centenari del naixement d'Enric Valor, vam participar a l'homenatge que se li va fer a la xarxa. En aquell moment, vaig fer un recull de 27 paraules característiques de les 27 comarques que trepitjaríem si anéssim caminant des de Vallromanes fins a Castalla.
Aquest Sant Jordi vaig llegir una de les seves rondalles "Història d'un mig pollastre" i malgrat que evidentment la lectura va ser molt curta, vaig trobar una série de mots que vaig subratlllar.
A les catorze gramàtiques del caminant que havia fet fins ara encara no n'havia fet cap en valencià i un personatge com l'Enric Valor ben bé que s'ho mereix.
Per tant, les 23 paraules de la gramàtica d'avui són les següents.

Abillar-se: Vestir-se o guarnir-se convenientment.

Ahuixar:  Espantar i fer fugir algú amb crits o amb moviments d’amenaça.

Avanar:  Fer ostentació de les bones qualitats pròpies o de la realització de la pròpia voluntat.

Bafanejar:  Avanar-se, alabar-se exageradament.

Borra:  Pilotets de pelussa mesclada amb pols. Borró.

Cadafal:  Plataforma de taulons elevada en un lloc públic per estar-hi els personatges principals o els espectadors d'un acte solemne.

Carrasca: Alzina.

Congriar: Produir, formar-se per concurs de diversos elements.

Domàs:  Peça de tela, usada especialment com a cortina a esglèsies, sales i balcons en dies de festa.

Endomassar:  Guarnir de domàs o domassos.

Engaldir:  Engolir, menjar desmesuradament.

Escàpol: Persona que s’ha escapat, deslliurant-se d’un dany o perill.

Espaït: Lliure, sense noses ni embarassos.

Forro:  Espaït; que va a peu i sense càrrega

Garrida: Bella, agradable de veure, de sentir, de percebre.

Lligassa: Lligam, allò que serveix per a lligar o fermar.

Morques: Solatge de qualsevol líquid.

Pallús:  Borra que es congria sota el llit en mancar-hi la neteja.

Puix: Després.

Rabassot:  Part d'un arbre que queda sota terra quan l'han tallat.

Tabola:  Soroll de gent alegre; diversió sorollosa.

Tropell:  Ramat, conjunt de caps de bestiar.

Tufar:   1. Fer mala olor o mal gust.        2. Irritar-se, enutjar-se.
Per fer aquesta entrada, he extret les definicions de les paraules de l'edició digital del diccionari català-valencià-balear Alcover Moll.
Properament parlarem de fronteres i exili.

dissabte 5 de maig de 2012

PARC DE LA SERRALADA LITORAL. HISTÒRIA I ITINERARIS


                               El llibre


Aquest divendres 4 de maig al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt s’ha presentat el llibre “Parc de la Serralada Litoral. Història i itineraris” d’Adrià Triquell i Salomé i editat per Piolet.

L’autor ens va deixar farà un parell d’anys, quan feia pocs dies que havia acabat aquesta guía i la seva il.lusió llavors era publicar-la.

Aquesta feina l’han completada els seus familiars i amics i sens dubte estem davant de l’obra més ferma que s’ha fet fins ara sobre el patrimoni històric del Parc. En aquest llibre trobarem la descripció de més de 170 punts d’interès: elements prehistòrics, assentaments d’ibers i romans, construccions civils i religioses, fonts d’aigua i mines…

Com es diu a la contraportada, malgrat que fins aleshores hi havia força material publicat , fins ara no existia una guia que exposes amb un xic d’ordre els elements més interessants, que els descrigui d’una manera breu i entenedora i que ajudi a localitzar-los.

En aquest sentit, en Toni Marí, responsable del centre de documentació del Parc de la Serralada Litoral, ens va presentar aquest llibre com una publicació del segle XXI, fent referència al fet que al marge de trobar la descripció escrita de com arribar als llocs, també trobareu les coordenades UTM de cada indret per poder-hi arribar fàcilment amb el GPS.

En definitiva després d’uns quants anys mirant i remirant les diferents publicacions que fan divulgació del Parc de la Serralada Litoral, m’atreveixo a fer una llista de tres llibres imprescindibles per portar a la motxilla i que entre els tres ens ajudaran a a entendre i sobretot a estimar molt més aquestes contrades.

1.      Parc de la Serralada Litoral. Història i Itineraris. Adrià Triquell i Salomé. Editorial Piolet. Barcelona 2012. Patrimoni històric.

2.      Flora i fauna dels Parcs Montnegre-Corredor, Serralada Litoral i Serralada de Marina. Toni Llobet i François. Brau Edicions. Girona 2010. Flora i fauna.

3.      Guia dels Parcs de la Serralada Litoral i Serralada de Marina. Diputació de Barcelona. Juliol 2007. Miscelània on hi ha de tot una mica. Especialment interessants, els capítols Marina i Litoral, el medi i la vida i Marina i Litoral, vistos pels artistes i els estudiosos.

Per tant, a partir d’ara em llegireu moltes vegades fent referència a aquesta nova guia.

Ara sí, la propera setmana presentarem una nova entrega de la Gramàtica del Caminant i demà farem la Trinxacames.


divendres 27 d’abril de 2012

TRINXACAMES 2012


Després de l'èxit de l'any passat amb 475 participants i valorant molt positivament el recorregut on els protagonistes eren els corriols, els TRINXACADENES de Vallromanes ens han preparat pel proper diumenge 6 de maig, la segona edició de la TRINXACAMES.
La Trinxacames és una caminada popular no competitiva que es pot fer caminant o corrent. Un dels trets característics de la marxa, és la "presentació" en societat de corriols poc coneguts de les rodalies de Vallromanes.
En aquest sentit, l'itinerari d'aquesta edició serà inèdit. El recorregut llarg tindrà tres trams de corriol, dos ascendents i un descendent amb un total de 10,3 quilòmetres i un desnivell positiu de 330 metres.  Per la seva banda, el recorregut curt, tindrà una llargada de 8 quilómetres i un desnivell positiu de 200 metres.
La sortida serà a les 9 del matí i malgrat que els corredors més ràpids segurament baixin de l'hora, l'organització dóna un temps màxim de 4 hores per fer la caminada, incentivant la presència de molta canalla.
Trobareu molta més informació a www.trinxacames.com
Animeu-vos, després d'aquest cap de setmana una mica inestable, tot sembla indicar que el proper serà esplèndid.
La setmana vinent us presentaré una nova Gramàtica del Caminant.

divendres 20 d’abril de 2012

12 RECOMANACIONS PER SANT JORDI

Les recomanacions d'aquest Sant Jordi


Avui em toca fer una d'aquelles entrades de les quals gaudeixo molt fent-la. Ja fa unes quantes setmanes que rumio quins llibres recomanar, quina llista fer, per tal que hi hagi una mica de tot.
En aquest sentit, aquest any hi ha novel.la, contes, un diccionari de dites i refranys i un altre de vocabulari de pagès, llibres que ens expliquen un ofici, altres que ens parlen de que com arribar a una font... o fins i tot en Màrius Serra a "Quiet" ens parla del Llullu i la seva circunstància.


A la llista d'aquest Sant Jordi,  hi ha cognoms que ja hi eren el 2011 i alguns el 2010, el propi Serra, Espinàs, Pàmies, López, i d'altres que s'estrenen aquest any com Santjoan.


Per altra banda, aquest any fem dues incursions a terres valencianes, a la part sud del Païssos Catalans, de la mà de l'Enric Valor i el seu mig pollastre i tot passejant amb en Josep Maria Espinàs per l'Alt Maestrat.


Les meves 12 recomanacions per Sant Jordi són les següents.

1. En cap cap cap. Victor Pàmies. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Col.lecció. "Enciclopèdia paramiològica del cos humà", núm 2. Vallromanes, 2012. Segona entrega d'aquesta enciclopèdia sobre dites i refranys del cos humà que recull més de 1400 parèmies en català sobre el cap. Per saber-ne més, trobareu en Victor el diumenge 22 d'abril al matí  a la Plaça de l'Esglèsia de Vallromanes.

2. Quiet. Màrius Serra. Editorial Empúries. Barcelona 2008. L'escriptor d'Horta ens explica amb un llenguatge planer i fugint de dramatismes, les vivències dels set primers anys d'en Llullu, un nen amb pluridiscapacitat i la seva família. Ara a la pàgina web d'en Màrius Serra i ha penjades aquestes paraules
Sempre m'ha agradat imaginar-me el Lluís com un intrèpid navegant del dic sec. Aquest seria, doncs, el seu quadern de bitàcola".



3. Qui va denunciar en Joan Gràcia?  Sergi Santjoan. 2003. Pagès Editors. Lleida 2003. En Sergi Santjoan és un escriptor molt vinculat a Vallromanes. Amb aquesta novel.la que parla dels durs temps de la postguerra a Barcelona va guanyar l'any 2003, el premi Ferran Canyameres. De ben segur, els propers anys tornarem a recomanar obres seves.

4. El carboneig. Quan el record encara és viu. Josep Maria Panareda i Josep Masnou. Publicacions de l'Abadia de Montserrat 2010. Aquest llibre ens acosta un ofici molt corrent a les nostres muntanyes fins a mitjans del segle passat i que ara és gairebé desconegut per les generacions actuals. Si en voleu saber més, a Cànoves i Samalús entre finals de febrer i finals de març, bianualment s'ensenya com es feia el carbó vegetal al Montseny. El 2013 es celebrarà l'onzena edició.

5. Vocabulari del pagès. Miquel Pont. Pòrtic. Barcelona 2009. Les gramàtiques del caminant que més o menys publico cada dos mesos, m'han portat fins aquest vocabulari de pagès. Sens dubte el diccionari de pagès més complert que he trobat fins ara. Tanmateix, hem de tenir en compte que l'autor és segarrenc i per sort és tan rica la nostra llengua que podríem fer diccionaris de pagès del Vallès, de l'Empordà, del Penedès...

6. La Vall del Bac. Anna Borbonet. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 1979. Caminar l'any passat pel Camí del Nord, em va fer passar a l'abril per la Vall del Bac. La setmana passada, ja us vaig fer cinc céntims d'aquest llibre, que ens parla d'aquesta vall des de una vessant geogràfica, històrica i botànica i l'interessant d'aquesta lectura, és comprovar com ha canviat el paisatge descrit 34 anys més tard.

7. Història d'un mig pollastre. Enric Valor. Edicions del Bullent. Picanya. 2007.  L'agost passat es va celebrar el centenari del naixement d'Enric Valor, i malgrat que des d'aquest blog ja vam participar a l'homenatge que se li va fer a la xarxa,  a la llista d'avui no hi podia faltar una de les seves rondalles.

8. 20 excursions a peu pel voltant de Barcelona. En transport públic. Rafa López Martín. Cossetània Edicions. Valls 2011. Una de les coses que m'agrada més d'aquest llibre, és el fet que per arribar a l'inici i al final dels itineraris es pugui fer en transport públic. L'autor és un gran coneixedor de totes les muntanyes que envolten la zona metropolitana. Si voleu saber-ne més sobre ell i la seva obra el trobareu a  la xarxa a www.senderismeentransportpublic.blogspot.com, o en persona el dilluns 23 d'abril de 19h a 20h a la Rambla de l'Hospitalet.

9. Les fonts martorellenques. Adolf Candela, Antoni Sánchez i Quíxol Soriano. Martorelles. 2011. Els darrers mesos he fet referència a aquest llibre en vàries entrades. Trobo que és una obra imprescindible per conèixer els elements hidrològics de Martorelles i Santa María.

10. L'aigua i les fonts. Narcís Clotet i Sol Cots. Biblioteca Cordill. Barcelona 2011. Petit llibret que ens parla de la importància de l'aigua, dels diferents tipus d'aigues que hi ha i ens proposa una selecció dels millors dolls de Catalunya.

11. A peu per l'Alt Maestrat. Josep Maria Espinàs. Edicions La Campana. Barcelona 1991. El mestre Espinàs ens porta a caminar per la ruralia valenciana entre alzinars i ramats. JME sempre tindrà un llibre en aquestes llistes.

12. Notes. núm 27. Centre d'Estudis Molletans. Mollet del Vallès. 2012. Per primer cop incorporo a la llista una revista. Notes, és una molt bona revista anual, on es publiquen articles que ens ajuden a entendre i conéixer una mica més el Baix Vallès. Concretament, en aquest número hi ha un article que m'agrada molt "Can Girona, una finca particular de Martorelles de Dalt" escrit per en Joan Sanjuan i Esquirol.

Si us interessa veure les recomanacions per Sant Jordi, que vam fer el 2010 i el 2011, només cal que aneu a buscar-les als mesos d'abril de l'any corresponent.

La propera setmana parlarem de la TRINXACAMES 2012 que farem el proper diumenge 6 de maig.

divendres 13 d’abril de 2012

GR-83 7a etapa OLOT-BEGET. LA VALL DEL BAC.

         La Vall del Bac.                                                              

Avui farem referència a un llibre que va escriure l'Anna Borbonet el 1978 i que es titula "La Vall del Bac".
Amb aquest títol queda clar que l'autora ens parla d'aquesta petita vall garrotxina. Tanmateix, hem de tenir en compte que el llibre va ser escrit fa 34 anys i per tant, si més no seria molt curiós seguir algun dels sis itineraris que ens presenta. Potser tindríem alguna sorpresa i no sé pas, si bona o dolenta, perquè malgrat sembli que l'evolució va en contra d'aquests paratges, tinc la sensació que avui dia són més conservacionistes que no pas a finals dels setanta i principis dels vuitanta.

El llibre té tres parts, una primera on ens fa cinc céntims de la geografia, una segona que ens explica qui i com ha viscut en aquesta vall al llarg de la història i una tercera que són aquests sis itineraris que recorren la vall de sud a nord i de ponent a llevant. Altrament, d'una manera transversal l'autora fa constants referències a la flora de la zona. En aquest sentit, jo em quedo amb un paragràf entre la pàgina 23 i 24 que acaba amb un vers de Josep Maria Segarra, el poeta molt vinculat a Santa Coloma de Gramenet i autor de VINYES VERDES VORA EL MAR  i del qual ja hem parlat un parell de vegades, el maig del 2009 i el novembre de 2011.

"La Vall del Bac, zona clau de contacte entre el món de l'alzina i el roure i el món del faig, se'ns apareix com un museu de l'arbre, però un museu ple de vida, talment com Josep Maria de Sagarra el veié en aquell esclat botànic


la soca de l'alzina, front de vella
i el faig verd d'aigua i enamoradís
i el roure, fulla seca i cassanella
i el pollancre, estirat i socallís
i el vern, música fonda i copa viva,
i el trèmol, que no atura el tremolor,
i el beç, fulla de neu i tronc d'oliva
i el pi, grapada verda de verdor,
i el castanyer, encantada pampolada,
i el freixe que és tot nervi i brancadret,
i l'om, trena rissada i refilada,
i més amunt, la pompa de l'avet".

Sens dubte algun dia anirem a perdre'ns per la Vall del Bac del segle XXI. De moment, la setmana vinent us farem 12 recomanacions de llibres per regalar i llegir aquest Sant Jordi.

dijous 5 d’abril de 2012

TRADICIONS I COSTUMS: EL SALPÀS

 
La paraula SALPÀS, segons Alcover- Moll , ve del llatí " Salis sparsio " que significa espargiment de sal. La sal, mineral necessari per a les persones pres en mesura, té la facultat de conservar els aliments i se li ha associat un fort component símbolic.
Ara que és Setmana Santa, us vull parlar d'una cerimònia que es feia per aquestes contrades fins mitjans del segle passat.

Acabada la Setmana Santa i el Triduum Pasqual (periòde de temps que va des de la tarda del dijous Sant, fins la matinada del Diumenge de Pasqua) se sortia en processó pel Salpàs, o sia, la benedicció de les cases amb una barreja d'aigua i sal beneïda, que el celebrant encastava a la llinda de la porta de cada casa. Primer es feia a les cases dels carrers del poble i després les cases de pagès, on s'hi anava a peu o, si aquell dia hi havia sort, en "carro stop".
 La processó estava formada pel rector amb roquet(1) i estola(2) , els escolanets amb sobrepellís(3), en alguns pobles també s'hi afegien el sagristà i l'agutzil. Al arribar a la casa, deia "Pau en aquesta casa " ("Pax ut domus"), i seguidament ruixava amb l'aigua beneïda barrejada amb sal la porta i l'entrada, desprès feia besar la creu als seus habitants. El capellà arribava a la porta de la casa on les dones solien esperar-lo, amb la casa neta, les portes obertes, l'entrada regada i una tauleta amb el salpasser(4), la creu, un parell de ciris encesos i un plataret amb ous.
Hi havia la creença que la gràcia de la sal beneïda s'escamparia a la sal de la casa en entrar-hi en contacte, i passaria desprès als menjars que s'hi cuinarien i d'allí a les persones que se'ls menjaren, per això el mossèn entregava uns granets de sal beneïda a la mestressa , la qual la barrejava amb la sal de la casa.
La contribució a aquesta benedicció era un plat d'ous o diners. També era costum donar esmorzar i beguda al mossèn i als que l'acompanyaven.
 
La informació per fer aquesta entrada, l'he extret del blog "La Lletra Borda".
 
(1)  Roquet: Peça de vestir clerical molt semblant al sobrepellís, però amb mànigues estretes i tancades o sense mànigues.
 
(2)  Estola: Ornament litúrgic consistent en una banda de tela relativament estreta i molt llarga, signada amb una o algunes creus, que els clergues es posen penjada pel coll o per l'espatlla en certes funcions litúrgiques.
 
(3) Sobrepellís: Vestimenta blanca de fil, amb mànigues curtes i molt amples o volades, llarga fins la cintura o una mica més avall, que els clergues duen a sobre la sotana, en les processons, enterraments  i altres actes litúrgics.
 
(4)  Salpasser: Objecte que serveix per fer les aspersions d'aigua beneïda.
 
La definició d'aquestes quatre paraules l'he extret de la versió digítal del diccionari Alcover-Moll.
 
Properament, parlarem de la Vall del Bac.